Barcelona - La Troba Kung-Fú

Sento una veu dins meu

Que no sé si és mora o és gitana

Sento una veu dins meu

Que no sé si és jueva o catalana

Sento una veu que és trista

Però que olora amb pólvora feta de vida

Sempre vaig Rambla avall

I tombo pel carrer Hospital

Puc remar pel Raval

O bé arribar-me a la Reial

I a cada cantonada

Sento dins la fosca que una veu s’amarga

Sento una veu que plora

Que plora pels carrers de Barcelona

Tiro cap a esquerra i dreta

Sempre per la banda estreta

No em puc fiar de la vista

Si faig el camí del turista

I sento la veu més dolça, que em diu:

«vine, perde’t pels carrers de Barcelona»

I sento la veu més forta, que em diu:

«deixa la por, perd la vergonya!»

Il-luminat amb boja pèrdua

Sempre tombo cap a mar

Allà on tota ciutat comença

I on el cau no han foradat

I espero que arribi la fosca

Per veure si la veu és balladora

I és que Barcelona s’amaga

Però de nit l’he vist ballar

Com una gitana

«Vine cap aquí, vine cap aquí!»

Cantonada a cantonada

«Vine cap aquí, vine cap aquí!»

Pels de fora es posa guapa

«Vine cap aquí, vine cap aquí!»

Cantonada a cantonada

«Vine cap aquí, vine cap aquí!»

Jo la busco i ella s’amaga

Té molta cara

Té poca vergonya

Com camela quan remena, Barcelona