Ningú - Els Pets

Ningú escolta els vells

Ni el seu parlar feixuc

I en els bancs de les places resten orfes

Paraules que encara no han dit

Manllevades per veus ordinàries

Que les despullen de sentit

Ningú escolta el clam

Ni el seu dolor sofert

D’un llenguatge de mots i esperances

Que algun cretí creu obsolet

Abdiquem mesells a l’esclavatge

I així els hi lliurem el dret

Ningú escolta el so

Ni el seu silenci sord

I els carrers corren plens de la cridòria

Empudegant-ho quasi tot

Refugiats de nou en la memòria

A resguard de l'últim tro

Ningú no escolta els vells

Ningú escolta el clam

Ningú escolta el so

Ningú escolta el món

Ningú escolta ningú