Reprenc el vol - Els Pets

D’amagat de mestresses que espien de nit

Clara surt de la casa amb el c or encongit

Du a la mà una panera amb crostons i sorgits

Mentre el seu home dorm travesser dins el llit

Just passat Riudarenes agafa un trencant

Esquivant les petjades i els gossos bordant

I amb el c or a la boca arriba a aquell mas

On l’espera el que més s 'ha estimat

A vegades, quan tot sembla fosc

Hi ha un desig que arracona la por

Amagat de l’enveja que el vol delatar

Jaume espera darrere d’un fals estucat

I pentina les hores amb un tronc cremat

Dibuixant lentament un ulls verds com de mar

Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor

Mastegant fruits i herbes empaita els moixons

S’embolica un cigarro i f a fum poc a poc

A l’aguait de la cendra i el foc

A vegades, quan tot sembla fosc

Hi ha un desig que arracona la por

I el vent

Que els espia fa temps

Fa converses amb ells

Mentre es llepen absents

Del soroll de la guerra

Absurda

Sabent que tenen poc temps

A vegades, quan tot sembla fosc

Hi ha un desig que arracona la por

Encara que siguis cada cop més lluny

Travessaré tenebres fins arribar a la llum

Ara m’escapcen

El sou i l’esperança

La llengua que parlem

Voldrien morta i feta un erm

Cauen les bombes

Ja sento com s’acosten

Em ve aquella olor

Que fan l’angoixa i el dolor

«Hauries de sortir»

Em deies sempre que estava trist

Et miro en el retrat

Se’m fa present el teu esguard

M’aixeco de matí

Amb un nou dia per descobrir

Quan torni cap al llit

N’haig d’haver tret algun profit

Malgrat que el camí és llar g i costerut

Sé que a dalt de tot hi et s tu

Encara que siguis cada cop més lluny

Travessaré tenebres fins arribar a la llum