Falsos i Absurds - La Gossa Sorda, Ciudad Jara

Dóna comba bomba

Quan ix als diaris

Notícia i primícia són sinònims rei

Heu aconseguit sense massa esforç

Enganyar a molta gent

Furgaré on no toca i no aniré a l’infern

Dóna comba bomba

Quan ix a la tele

Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei

El perquè es confon

I la balança cau perquè no suporta el pes

Furgaré on no toca i no aniré a l’infern

Riures de la realitat

I contar-la fent com fan

Blanc o negre, roig o verd

Que plore la veritat

I ara endevina:

Qui és eixe que amagava

Bragues als calaixos?

Què trista pot ser la glòria!

No els preocupa l’equilibri

Són els amos del trapezi

Són capaços de fer-nos creure

Falsos absurds

Callen els muts

No els preocupa l’equilibri

Són els amos del trapezi

Són capaços de fer-nos creure

Falsos i absurds

Llei de l’embut

Amagueu-se venen dispostos

Les riallades són massa fortes

El ridícul una ganyota

Que ells la fan molt bé

Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva

Entre valles de lamentos y montañas malheridas

No apagará nuestra llama ese viento

Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida

Y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge

Grandiosa una revolución

No nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas

Sirven de poco si nos queda el habla

Que la tele és un circ i el món una estratègia

Sólo es tablero de la guerra

Confonen les paraules i amaguen l’evidència

Hay tanta cabecita enferma

Tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras

Retumbaremos por toda la tierra

Nuevas raíces despiertan

No els preocupa l’equilibri

Són els amos del trapezi

Són capaços de fer-nos creure

Falsos absurds

Callen els muts

No els preocupa l’equilibri

Són els amos del trapezi

Són capaços de fer-nos creure

Falsos i absurds

Llei de l’embut

La història d’una gossa faenera que es va fer una patera

I amb la lluna guerilllera se’n va anar mar endins

Camina cada dia i vigila i fuig de la Guàrdia que et jugues la vida

Camina entre preguntes i pols, esquivant garrotades continuant la partida

Camina que no és qüestió de sort

I corre abans que arribe la mort

Colpeja fort

I respira entre canuts de matinada, diuen que és dimoni.

El paradigma de l’odi

I obri una altra porta a la batalla, obri la veda als seus somnis,

que el temps s’acaba

I abans de que rebente tot

Se sent la veu del nostre tro

I abans de que rebente tot

Farem saó