Si arrribeu - Lluís Llach

Si arribeu en la vida

Més lluny d’on pugui arribar

Moriré molt gelós

Del que m’hàgiu avançat

Que no em sabré resignar

A no ser el millor vianant

L’atleta més fornit

I el més frondós amant

I no em vulgueu consolar

Només digueu-me, si de cas

Tot allò que hàgiu vist

I jo no podré mirar:

La fondària dels rius

Que els meus peus no mullaran

La fragància del cos que no podré estimar

La immensitat d’un cel

En el qual mai no he volat

Les espurnes d’un foc

Que no m’hauran cremat

Les barques que a la mar

No podré amarinar

No em doneu consol

No em sabré consolar

I perquè sé que vosaltres

Anireu més lluny que jo

Estic gelós i content

Molt gelós i content

De la sort que heu tingut

De la sort que tindreu

Que tanmateix sé que mai

No he estat fornit atleta

Ni tan sols digne amant

Només un vianant