BBVA - Manel

Som a la carretera de Manresa a Berga

En un cotxe resplendent que corre massa

Han trobat a la guantera algun CD acceptable;

És dimecres, de matinada, i els dos fugitius canten

Creuen per Molló i en una clariana

Ell l’abraça com un nen i s’adorm a l’acte

El sol va encenent el bosc i ella lluita amb les imatges:

Un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se

Compren la moto a un pagès pel preu de quatre

I acceleren entre vinyes solitàries

Al semàfor d’Estagel els saluden uns gendarmes

Però a la ràdio no diuen res, no s’està seguint cap rastre

Ell s’afaita el cap, ella es posa morena

Els dies passen lents, a la tarda passegen

Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes

Ella es tanca al bungalou i a la nit fingeix orgasmes

Que bo és sortir al carrer, que et toqui l’aire!

Són dos enamorats tan adorables!

Ell parla del futur i es projecta sense xarxa

I el paradís comença en una pizzeria de Lausana

I quin riure els noms dels passaports, ell els diu en veu alta

Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba!

Ella respon com pot i plora rere la porta tancada:

«Així no podré, amor meu, no a costa dels altres»

I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta

Ja veu el blau marí de la terra promesa

Però per ella no patiu, que al calabós hi ha trobat calma:

S’ha fet a la foscor i ha posat nom a les rates

I ha trobat un nom bonic per a cada rata