Deixa-la, Toni, deixa-la - Manel

Deixa-la, Toni, deixa-la!

No veus que no et convé?

Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent

Quan vegis que està ben adormida

Aparta-li els cabells del front per fer un últim petó

I ajusta la porta sabent que estàs fent el millor

Allunya’t, com s’allunya la marea

Quan despulla lentament les roques del penya-segat

I, sense mirar enrere, Toni, deixa-la

Deixa-la, Toni, deixa-la!

Escolta’ns bé i aprèn!

Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent

Ja veuràs que quan s’inflin les veles

Com un vell amic, el vent, t’acariciarà la pell

Mentre a terra es va fonent, Toni, tot el que et reté

No sents les onades que et reclamen?

No veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació?

Acosta’t a la barca, rema i deixa-la

Vine, Toni, vine!

Ningú canta tan bé!

Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent

Tornaràs a sentir sal a les venes

I en llevar-te en algun port, qui sap, potser et preguntaràs

A qui pertany el nom que decora el teu braç

Creu-nos, Toni, l’aigua encara és fresca

I el sol segueix sortint cada matí a l’horitzó

Serà més fàcil del que et penses, deixa-la

Deixa-la, Toni, deixa-la!

Inventa’t un món nou i deixa-ho tot a terra

Que, amb la vida, ja en tens prou

Deixa-la, Toni, deixa-la!

Fes el favor d’estar content

Que, per somriure fent-nos vells

La vida és suficient